FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fer una incisió longitudinal en un embolcall, d'eixamplar l'escletlla que deixen entre elles dues posts contigües; l'efecte. Incisió de dalt a baix per a poder pelar el suro. Obertura d'un llagut limitada lateralment pels corredors i travessada pels bancs on s'asseuen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. En aquella paret hi ha una esquerda que va de dalt a baix. En aquest càntir hi deu haver alguna esquerda: mira com vessa. Esquerdill . Estella llarga i prima. Tros de pedra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar amb una serra o amb una eina anàloga. Serrar fusta. Serrar els barrons d'una finestra. Serrar a màquina. serrar a la francesa Accionar la serra o el xerrac amb les dues mans i de dalt a baix, després d'haver fixat sòlidament la fusta o la peça que cal serrar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestidura talar, cordada de dalt a baix, que porten els eclesiàstics. Cara inferior d'una alforja, d'un matalàs, etc. Sotamola . Teula de les filades inferiors d'una teulada, col·locada amb la concavitat cap amunt a fi de recollir l'aigua de les teules cobertores, col·locades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, sostenir-se a la superfície d'un líquid per l'impuls de baix a dalt que el líquid exerceix sobre el dit cos. Si els tireu a l'aigua, alguns suren, però la majoria se'n van a fons. Prosperar 2 . Malgrat mil entrebancs, ell va surant. La veritat sempre sura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perxa flexible fixada al dalt d'un tramvia elèctric que toca pel seu extrem superior, on porta una politja o corró, el cable conductor suspès al llarg de la via i serveix per a transmetre el corrent elèctric al motor del tramvia. Troleibús . Havia agafat sovint el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que descendeix, que va de dalt a baix. Saba descendent. Moviment ascendent i descendent d'un astre. Node descendent. Persona que en segueix una altra en la línia de successió genealògica. Individu procedent d'un progenitor o d'una parella de progenitors, dels quals rep l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer donar mitja volta o part de volta (a alguna cosa). No podem tombar la clau. Posar (una cosa) de l'altre costat, fer anar a baix, darrere, a l'esquerra, la part que era dalt, davant, a la dreta. Tombar o girar una truita. Tomba't de l'altre costat. No em puc tombar: estic travat. Ja el pots [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inspirar amor (a algú). Va enamorar una pubilla del poble i s'hi va casar. Causar (a algú) un viu plaer de veure, sentir, etc. Allí dalt la vista ens enamora. És una noia que enamora. Fa un temps que enamora. Inflamar-se d'amor per algú o alguna cosa. La meva germana es va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels tríglids, de 20 a 30 centímetres de llargada màxima, que té el cos de color vermell, amb nombroses taques negroses sobre les aletes pectorals, nombroses estries quasi verticals que van de dalt a baix dels costats i les aletes pectorals molt grosses [...]
